http://www.pangea.org/illacrua/sensefronteres/Postpraga.htm
Autor: Antoni Verger
El passat mes de setembre, amb motiu de l'Assemblea Anual del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, es manifestaren a Praga milers de persones, membres de diferents col·lectius i moviments socials d'arreu del món per tal de denunciar les polítiques portades a terme per aquestes institucions i les negatives conseqüències que comporten per a la majoria de la població mundial. Des de diferents mitjans de comunicació de masses i des de diferents sectors de la societat s'ha destacat la violència dels i de les activistes presents a la capital txeca, emmascarant així d'on prové en realitat la vertadera i més brutal de les violències.
El FMI i el BM, juntament a les companyies transnacionals i els governs del nord, són les institucions multilaterals responsables de l'anomenada globalització de l'economia, que tant beneficia a uns pocs i tant perjudica a molts. Les dades parlen per si mateixes: la raó del 20% més ric la població mundial al 20% més pobre augmentà de 30 a 1, a 59 a 1 des de 1960 fins a 1990. A l'any 2000 la diferència és de 90 a 1. Aquesta és només una de les xifres que fonamenten l'existència d'una classe social contestatària cada cop més nombrosa, formada per persones de diferents països, de diferents classes socials i integrants de diferents tipus d'organitzacions, però agrupades sota un denominador comú: la rotunda crítica a la globalització neoliberal. Són el moviment anti-globalització o, parlant en positiu, el moviment per a la globalització de la solidaritat.
Després de l'èxit de Seattle, el moviment anti-globalització tenia en Praga el seu primer gran repte a Europa. Els resultats immediats de les accions pot fer pensar en la superació d'aquest repte: l'assemblea de l'Fmi i el Bm finalitzà un dia abans del previst, es retingué als delegats durant quatre hores en el centre de congressos, molts d'ells hagueren de tornar a l'hotel amb metro,... Però si les accions foren un èxit fou sobretot perquè es va fer arribar informació de la globalització de l'economia i de les seves conseqüències a un ample sector de la població que desconeixia la temàtica. Gràcies a les accions a Praga, s'ha parlat més que mai de pobresa, de la distribució desigual de la renta, de respecte al mediambient, de política i economia mundial,...
Malauradament, aquesta major presència del tema ens els mitjans no sempre s'ha produït de la forma més desitjable. Així, en la cobertura de les accions anti-globalització a Praga, cal destacar l'esforç de molts i moltes periodistes dels mitjans de comunicació de masses, que s'han desvestit de tota ètica i professionalitat per a entregar-se al servei del sistema que els alimenta. Aquests i aquestes doncs, més que reflexar la realitat del succeït s'han dedicat a criminalitzar i ridiculitzar un moviment social amb unes finalitats tan sèries com legítimes. D'aquesta manera, les persones que treballen per dissenyar un món més just i solidari, encara no acostumades a ser víctimes de la repressió directa de mà de les forces de seguretat i del poder judicial, es veuen sotmeses de cada cop més a una altra mena de repressió, tant subtil com destructiva, com és la mediàtica. La repressió mediàtica té conseqüències terribles per la tasca dels moviments socials, ja que desfigura i censura el missatge que a aquests tant els costa transmetre a la societat. Missatge que, per a més inri en el cas del moviment anti-globalització, seria imprescindible que la totalitat de la població se l'apropiàs per tal que sàpiguen, almenys, com funciona el món en el qual viuen.
Les persones responsables del mitjans de comunicació de masses cauen en la incoherència de denunciar la presència de violència en accions com les portades a terme a Praga, però no publiquen informació del tema quan no hi ha violència pel mig. Un exemple. El mes de juny d'aquest any, a una altra capital europea, Ginebra, es manifestava el mateix moviment anti-globalització de forma molt més massiva que a Praga. La manifestació fou molt colorada i festiva, no hi hagué disturbis ni càrregues policials. Cap medi de l'estat espanyol ho mencionà. Només ho va fer la premsa local de Ginebra per advertir a la població de que els disturbis succeïts a Seattle es podrien repetir i que estiguessin a l'aguait. L'article estava nodrit amb una foto d'un jove emmascarat amb un cocktail molotov.
Sense dubte, el recurs més fàcil dels mitjans de comunicació de masses per a provocar el refús social de cara a moviments socials com l'anti-globalització és la seva criminalització i la seva qualificació de moviment violent. La violència espanta, i això ho saben els mitjans neoliberals. Però una anàlisi més profunda del concepte "violència" ens permetrà desemmascarar quina és la vertadera direcció d'aquesta i quina és la seva expressió més perjudicial.
Un primer pas per a fer-ho és distingir entre el que són actes violents del què és violència estructural i violència ambiental. Respecte als primers, els actes violents, és innegable que a Praga algun d'aquests es portaren a terme per part d'un sector dels manifestants: llançament de pedres i ous, trencament d'establiments de multinacionals, enfrontament actiu amb les forces de seguretat,... Però el que no s'ha dit és que aquests actes foren, en la majoria de les ocasions, reacció a la violència policial. Ja s'encarregaren molts mitjans de transformar la direcció d'aquesta violència.
De la violència estructural, en cavi, pocs mitjans de comunicació en parlen. El context estructural actual es caracteritza per la creixent desigualtat i injustícia social: els països rics s'enriqueixen empobrint als països empobrits; la diferència de classes s'accentua constantment a les dues bandes de l'hemisferi; les potències i institucions econòmiques mundials de cada cop exclouen més a països, usuaris, productores, treballadors,... de la presa de decisions que tenen efectes substancials sobre les seves vides;... Aquest context és poques vegades qualificat de violent. Llançar un ou podrit, sí.
La violència ambiental és una conseqüència de la injustícia i desigualtat abans esmentada. Com que de cada vegada els rics són més rics i els pobres són cada cop més nombrosos i més pobres, augmenta la delinqüència com a medi d'aconseguir un petit tros del "codiciat pastís". La solució: en comptes d'invertir recursos en l'assoliment d'unes estructures més justes i solidàries que permetin una millor distribució de la riquesa, es troba en una altra mena d'inversions que les classes més benestants realitzen per tal de protegir-se dels perillosos criminals. Així, als Eua un dels sectors empresarials en major expansió es troba en el dels centres penitenciaris privats, de cada cop més nombrosos i lucratius; a Canadà es gasta el doble en seguretat privada que en la pública; a Colòmbia de cada cop es venen més "xalecos" anti-bales amb talles infantils; arreu del món prospera el negoci de les alarmes i dels sistemes de seguretat electrònics: alarmes per a cases, alarmes per a cotxes, alarmes per a llibres, Cd i llaunes de tonyina. Aquesta violència ambiental a poca gent pareix importar-li. Que es trenquin les vidrieres del Mc Donald's, sí.
Però a més del qualificatiu de "violents", molts mitjans n'usaren d'altres, no menys despectius, per tal de definir a la massa social que es manifestava a Praga i que una gran part de la població, com si de lloros es tractés, els repetiren impunement. Alguns exemples, acompanyats de la seva possible rèplica, són:
- "Les manifestants són una minoria". Les úniques que són una minoria són les 255 persones més riques del món que acumulen la mateixa riquesa que els 3.000.000.0000 de persones més pobres.
- "Els manifestants són uns ganduls que no tenen més feines a fer". No hi ha negoci que comporti menys esforç, a la vegada que més lucre, que el de l'especulació financera, materialitzada en el joc de la borsa. La globalització econòmica i tecnològica permet que cada dia es mogui pel mercat de les finances mundials 2.000.000.000.000 de dòlars. Així, l'acumulació de capital de cada cop té menys a veure amb l'economia real.
- "Els manifestants són uns delinqüents". La delinqüència a major escala, és a dir, l'estafa fiscal, el blanqueig de diners, la falsificació de balanços, l'evasió de capitals, el buidament d'empreses, les comissions fraudulentes, les subfacturacions i sobrefacturacions,... és realitzada normalment per individus com els que estaven protegits a Praga per un cordó d'11.000 policies.
Despectiva era també la manera de molts i moltes periodistes i de part de la societat civil de referir-se a les accions de les persones que es manifestaven. Això és el que es digué i això és el que podem dir:
- "Les manifestants atemptaren contra la propietat". Però la globalització econòmica atempta de cada cop més contra la dignitat humana i el medi ambient. Les multinacionals s'instal·len en zones franques dels països del sud cercant els salaris més raquítics i major llibertat per enverinar el medi ambient. A l'any 91, per equivocació, es publicà un document per a ús intern del Bm en el que l'economista L. Summers estimulava la migració de les indústries brutes i els residus tòxics cap als països menys desenvolupats. Consells com aquest fan que en l'actual model de desenvolupament les empreses més devastadores siguin les que més diners guanyen. Així, entre 1992 i 1997 es deforestà la terra en un territori equivalent a dues Itàlies i mitja, s'extingiren 250.000 espècies d'animals i plantes, es va intoxicar l'atmosfera més que mai, 25.000 persones morien cada dia per beure aigua contaminada per verins químics i deixalles industrials,...
- "Les manifestants llançaven pedres i ous podrits". D'altres llancen granades, míssils i sembren territoris de mines. Els països que més inverteixen en el lucratiu negoci de la producció d'armes tenen el 45% dels vots al Bm i Fmi. Curiosament aquests mateixos països tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU.
- "Els manifestant eren una "panda de niñatos" jugant a la revolució". El moviment social present a Praga tenia poc d'immaduresa i menys de joc. Aquest moviment es fonamenta en propostes i denúncies molt reflexionades i serioses envers la repercussió que per a molta gent poden tenir. Però els mitjans només parlaren del més visible, dels dies d'acció. Poc sén digué dels dies previs, en els quals es trobaren gran quantitat de persones d'arreu del món a la capital txeca per a intercanviar experiències, opinions i idees, per a impartir i assistir a xerrades i a tallers, per a conèixer noves realitats, per a conviure,... Tampoc es parlà del moviment assembleari mitjançant el qual milers de persones prenien les decisions més importants, la qual cosa suposava un exercici total de democràcia activa i participativa. Democràcia de la que poc en saben els delegats del FMI i del BM, que decideixen el destí dels pressupost públic dels països empobrits, botant-se l'opinió i interessos de la seva societat civil, o que promouen que cada cop tingui menys poder la iniciativa pública i més la privada, a la que ningú vota, o que en el seny de les seves institucions un únic país té el dret a vetar qualsevol decisió, els Estats Units.
- "Els manifestants privaren de llibertat als delegats durant quatre hores". Els països del nord priven de la llibertat de desenvolupar-se als països del sud des de 1492. Com que la colonització militar no està ben vista en els temps que corren, la que es duu a terme actualment és la colonització econòmica. Una via d'aquest neoimperialisme són els programes d'ajustament estructural imposats als països del sud i que el Fmi dissenya des de Washington.
- "Les manifestants varen obrir el cap a un delegat rus i a un de japonès". Els delegats, després d'uns punts de sutura, ja estan bé. No així els 19.000 nins que moren cada dia a l'Àfrica per la fam que produeix el deute extern. El deute extern és fomentat i perpetuat, entre d'altres, per institucions com el Bm i el Fmi. Una darrera dada: la pobresa mata cada any a més gent que tota la segona guerra mundial.
Dades com aquestes fan que conceptes com violència, vandalisme, delinqüència,... siguin relatius tant en el seu contingut com en la font de la que realment provenen. A veure si algun dia, aquestes dades, tal i com estan plantejades, poden ser publicades en un mitjà de comunicació de masses ja que, com algú deia parafrasejant a Bretch: "Hi ha homes que manipulen armes, aquests són perillosos. N'hi ha d'altres que manipulen ments, aquests són els letals".
Fonts: Informe de Desenvolupament Humà de 1999 del Pnud, informe 2000-2001 del Banc Mundial.
Premsa: El País i La Vanguardia, edicions del 23 al 30 de setembre de 2000.
Webs: www.globalexchange.org, www.pangea.org/mrg, www.consultadeuda.org,
Lectures recomanades: Cómo nos venden la moto de N. Chomsky i I. Ramonet; Patas Arriba. La Escuela del Mundo al Revés E. Galeano.