Sevilha | 25/06/02

pessoal um relato de um amigo catalão que esteve em Sevilha. quem nunca viu o idioma catalao, fica a graca da novidade, nao e para nos impossivel ler

Nou fracàs del govern espanyol a l'última cimera de l'europresidència

Sevilla/Andalucia.- Un cop més els moviments socials van tornar a posar-se enfront els programes gubernamentals durant la cimera de caps d'estat de la UE realitzada a Sevilla durant els dies 21 i 22 de juny. Aquesta va començar amb la ressaca de la vaga general, que a Andalucia va ser tan forta com el mític 14-D, la ciutat literalment militaritzada (més de 9.000 policies, cues de dues hores per entrar a Sevilla a causa dels controls de la Guàrdia Civil,...), 450 temporers immigrants tancats a la Universitat Pablo Olavide i una contracimera farcida d'actes reivindicatius, festius i de debat. Tot i que el clima de tensió es feia notar, el calor asfixiant i al lentitut amb que es movia tot, feia que predominés una certa calma, a més que els i les sevillanes estaven més preocupades en seguir el mundial que la cimera. Ja al divendres 21 van començar les primeres accions, com un Reclaim de Streets, una manifestació d'estudiants i una despullada general contra el deute extern; però el dia fort va ser el dissabte, quan un centenar de persones es van tancar a l'església de El Salvador (una de les més importants de la ciutat) en solidaritat amb els immigrants tancats i en vaga de fam de la universitat. El fet que en aquell moment s'estigués realitzant una boda va ser utilitzat per la policia per autoerigir-se com a protectors de la "ciutadania indefensa", però la tàctica séls va anar per terra quan la parella es va dirigir a saludar els concentrats, i el nuvi va declarar als mitjans la seva solidaritat amb els immigrants i que ell mateix havia hagut d'emigrar a Alemanya; després d'aquest ridícul la policia es va enretirar i es va rebaixar la tensió, podent mantenir-se l'acció durant tot el dia fins que es va sortir de l'església per dirigir-se en bloc a la manifestació. Aquesta va ser el plat fort de la contra-cimera i va arribar a ajuntar més de 250.000 persones segons l'organització, entre els diferents blocs destacven els jornalers del Sindicato de Obreros del Campo i la pancarts de 200 metres de la Xarxa per l'Abolició del Deute Extern, que tancava la seva campanya titolada "Dóna la cara contra el Deute". Finalment un concert massiu va tancar el programa. La Coordinadora Anarquista va organitzar la seva pròpia serie d'actes i un bloc a part darrera la manifestació. A pesar del caos organitzatiu, la irregularitat dels debats, la pressió policial i institucional i el reformisme copant la direcció del Foro Social de Sevilla, en general es va evaluar com un èxit totes les activitats, encara que es prengués poc el carrer, i es va destacar la falta d'incidents i el fracàs de l'estratègia de por de la Delegació del Govern. En canvi la Cimera oficial es pot considerar fracassada al no aconseguir Aznar imposar les seves tesis extremistes en matèria d'immigració, i així acaba la seva europresidència sense haver aconseguit cap acord important durant els sis mesos que ha durat.

Contra-Infos, enviat especial 25/06/02


index | acciónes 2002 | www.agp.org | www.all4all.org